Xarxes de TI per a principiants
Xarxes de TI per a principiants: introducció
En aquest article, parlarem dels conceptes bàsics de les xarxes de TI. Cobrirem temes com ara la infraestructura de xarxa, els dispositius de xarxa i els serveis de xarxa. Al final d'aquest article, hauríeu de tenir una bona comprensió de com funciona la xarxa informàtica.
Què és una xarxa d'ordinadors?
Una xarxa d'ordinadors és un conjunt d'ordinadors connectats entre si. La finalitat d'una xarxa d'ordinadors és compartir dades i recursos. Per exemple, podeu utilitzar una xarxa d'ordinadors per compartir fitxers, impressores i connexió a Internet.
Tipus de xarxes informàtiques
Hi ha 7 tipus comuns de xarxes d'ordinadors:
Una xarxa d'àrea local (LAN): és un grup d'ordinadors connectats entre si en una àrea petita, com ara una llar, una oficina o una escola.
Xarxa d'àrea àmplia (WAN): Una WAN és una xarxa més gran que pot abastar diversos edificis o fins i tot països.
Xarxa local sense fils (WLAN): Una WLAN és una LAN que utilitza tecnologia sense fil per connectar els dispositius.
Xarxa d'Àrea Metropolitana (MAN): A MAN és una xarxa de tota la ciutat.
Xarxa d'àrea personal (PAN): Un PAN és una xarxa que connecta dispositius personals com ara ordinadors, portàtils i telèfons intel·ligents.
Xarxa d'àrea d'emmagatzematge (SAN): Una SAN és una xarxa que s'utilitza per connectar dispositius d'emmagatzematge.
Xarxa privada virtual (VPN): Una VPN és una xarxa privada que utilitza una xarxa pública (com ara Internet) per connectar llocs o usuaris remots.
Terminologia de xarxes
Aquí hi ha una llista de termes comuns utilitzats en xarxes:
Adreça IP: Cada dispositiu d'una xarxa té una adreça IP única. L'adreça IP s'utilitza per identificar un dispositiu en una xarxa. IP significa Protocol d'Internet.
Nodes: Un node és un dispositiu connectat a una xarxa. Alguns exemples de nodes inclouen ordinadors, impressores i encaminadors.
Encaminadors: Un encaminador és un dispositiu que reenvia paquets de dades entre xarxes.
Interruptors: Un commutador és un dispositiu que connecta diversos dispositius a la mateixa xarxa. El canvi permet que les dades s'enviïn només al destinatari previst.
Tipus de commutació:
Commutat de circuits: En la commutació de circuits, la connexió entre dos dispositius es dedica a aquesta comunicació específica. Un cop establerta la connexió, no la poden utilitzar altres dispositius.
Commutació de paquets: En la commutació de paquets, les dades es divideixen en petits paquets. Cada paquet pot prendre una ruta diferent fins a la destinació. La commutació de paquets és més eficient que la commutació de circuits perquè permet que diversos dispositius comparteixin la mateixa connexió de xarxa.
Canvi de missatge: La commutació de missatges és un tipus de commutació de paquets que s'utilitza per enviar missatges entre ordinadors.
Ports: Els ports s'utilitzen per connectar dispositius a una xarxa. Cada dispositiu té diversos ports que es poden utilitzar per connectar-se a diferents tipus de xarxes.
Aquí hi ha una analogia per als ports: penseu en els ports com a la sortida de casa vostra. Podeu utilitzar la mateixa presa de corrent per connectar un llum, un televisor o un ordinador.
Tipus de cable de xarxa
Hi ha 4 tipus comuns de cables de xarxa:
Cable coaxial: El cable coaxial és un tipus de cable que s'utilitza per a la televisió per cable i Internet. Està fet d'un nucli de coure que està envoltat d'un material aïllant i una jaqueta protectora.
Cable de parell trenat: El cable de parell trenat és un tipus de cable que s'utilitza per a xarxes Ethernet. Està fet de dos fils de coure que es trenquen entre si. La torsió ajuda a reduir les interferències.
Cable de fibra òptica: El cable de fibra òptica és un tipus de cable que utilitza la llum per transmetre dades. Està fet d'un nucli de vidre o plàstic que està envoltat d'un material de revestiment.
Sense fils: La xarxa sense fil és un tipus de xarxa que utilitza ones de ràdio per transmetre dades. Les xarxes sense fil no utilitzen cables físics per connectar dispositius.
Topologies
Hi ha 4 topologies de xarxa comunes:
Topologia de bus: En una topologia de bus, tots els dispositius estan connectats a un sol cable.
Avantatges:
- Fàcil de connectar nous dispositius
- Fàcil de solucionar problemes
Desavantatges:
– Si falla el cable principal, tota la xarxa cau
– El rendiment disminueix a mesura que s'afegeixen més dispositius a la xarxa
Topologia d'estrelles: En una topologia en estrella, tots els dispositius estan connectats a un dispositiu central.
Avantatges:
- Fàcil d'afegir i eliminar dispositius
- Fàcil de solucionar problemes
– Cada dispositiu té la seva pròpia connexió dedicada
Desavantatges:
– Si falla el dispositiu central, tota la xarxa cau
Topologia en anell: En una topologia en anell, cada dispositiu està connectat a dos dispositius més.
Avantatges:
- Fàcil de solucionar problemes
– Cada dispositiu té la seva pròpia connexió dedicada
Desavantatges:
– Si un dispositiu falla, tota la xarxa cau
– El rendiment disminueix a mesura que s'afegeixen més dispositius a la xarxa
Topologia de malla: En una topologia de malla, cada dispositiu està connectat a tots els altres dispositius.
Avantatges:
– Cada dispositiu té la seva pròpia connexió dedicada
- Fiable
– No hi ha un únic punt de fallada
Desavantatges:
– Més car que altres topologies
- Difícil de solucionar problemes
– El rendiment disminueix a mesura que s'afegeixen més dispositius a la xarxa
3 Exemples de xarxes d'ordinadors
Exemple 1: En un entorn d'oficina, els ordinadors es connecten entre ells mitjançant una xarxa. Aquesta xarxa permet als empleats compartir fitxers i impressores.
Exemple 2: Una xarxa domèstica permet als dispositius connectar-se a Internet i compartir dades entre ells.
Exemple 3: Una xarxa mòbil s'utilitza per connectar telèfons i altres dispositius mòbils a Internet i entre ells.
Com funcionen les xarxes informàtiques amb Internet?
Les xarxes informàtiques connecten els dispositius a Internet perquè es puguin comunicar entre ells. Quan us connecteu a Internet, el vostre ordinador envia i rep dades a través de la xarxa. Aquestes dades s'envien en forma de paquets. Cada paquet conté informació sobre d'on ve i cap a on va. Els paquets s'encaminen a través de la xarxa fins al seu destí.
Proveïdors de serveis d'Internet (ISP) proporcionar la connexió entre les xarxes informàtiques i Internet. Els ISP es connecten a xarxes d'ordinadors mitjançant un procés anomenat peering. El peering és quan dues o més xarxes es connecten entre elles perquè puguin intercanviar trànsit. El trànsit és les dades que s'envien entre xarxes.
Hi ha quatre tipus de connexions ISP:
- Marcació telefònica: Una connexió telefònica utilitza una línia telefònica per connectar-se a Internet. Aquest és el tipus de connexió més lent.
- DSL: Una connexió DSL utilitza una línia telefònica per connectar-se a Internet. Aquest és un tipus de connexió més ràpid que l'accés telefònic.
- Cable: Una connexió per cable utilitza una línia de televisió per cable per connectar-se a Internet. Aquest és un tipus de connexió més ràpid que el DSL.
- Fibra: Una connexió de fibra utilitza fibres òptiques per connectar-se a Internet. Aquest és el tipus de connexió més ràpid.
Proveïdors de serveis de xarxa (NSP) proporcionar la connexió entre les xarxes informàtiques i Internet. Els NSP es connecten a xarxes d'ordinadors mitjançant un procés anomenat peering. El peering és quan dues o més xarxes es connecten entre elles perquè puguin intercanviar trànsit. El trànsit és les dades que s'envien entre xarxes.
Hi ha quatre tipus de connexions NSP:
- Marcació telefònica: Una connexió telefònica utilitza una línia telefònica per connectar-se a Internet. Aquest és el tipus de connexió més lent.
- DSL: Una connexió DSL utilitza una línia telefònica per connectar-se a Internet. Aquest és un tipus de connexió més ràpid que l'accés telefònic.
- Cable: Una connexió per cable utilitza una línia de televisió per cable per connectar-se a Internet. Aquest és un tipus de connexió més ràpid que el DSL.
- Fibra: Una connexió de fibra utilitza fibres òptiques per connectar-se a Internet. Aquest és el tipus de connexió més ràpid.
Arquitectura de xarxa d'ordinadors
L'arquitectura de xarxa d'ordinadors és la manera com s'organitzen els ordinadors en una xarxa.
Una arquitectura peer-to-peer (P2P). és una arquitectura de xarxa en la qual cada dispositiu és alhora client i servidor. En una xarxa P2P, no hi ha un servidor central. Cada dispositiu es connecta a un altre dispositiu de la xarxa per compartir recursos.
Una arquitectura client-servidor (C/S). és una arquitectura de xarxa en la qual cada dispositiu és un client o un servidor. En una xarxa C/S, hi ha un servidor central que proporciona serveis als clients. Els clients es connecten al servidor per accedir als recursos.
Una arquitectura de tres nivells és una arquitectura de xarxa en la qual cada dispositiu és un client o un servidor. En una xarxa de tres nivells, hi ha tres tipus de dispositius:
- Clients: Un client és un dispositiu que es connecta a una xarxa.
– Servidors: Un servidor és un dispositiu que proporciona serveis als clients en un.
- Protocols: Un protocol és un conjunt de regles que regeixen com es comuniquen els dispositius en una xarxa.
Una arquitectura de malla és una arquitectura de xarxa en la qual cada dispositiu està connectat a tots els altres dispositius de la xarxa. En una xarxa de malla, no hi ha un servidor central. Cada dispositiu es connecta a tots els altres dispositius de la xarxa per compartir recursos.
A topologia de malla completa és una arquitectura de malla en la qual cada dispositiu està connectat a tots els altres dispositius de la xarxa. En una topologia de malla completa, no hi ha cap servidor central. Cada dispositiu es connecta a tots els altres dispositius de la xarxa per compartir recursos.
A topologia de malla parcial és una arquitectura de malla en què alguns dispositius estan connectats a tots els altres dispositius de la xarxa, però no tots els dispositius estan connectats a tots els altres. En una topologia de malla parcial, no hi ha cap servidor central. Alguns dispositius es connecten a tots els altres dispositius de la xarxa, però no tots els dispositius es connecten a tots els altres.
A xarxa de malla sense fils (WMN) és una xarxa de malla que utilitza tecnologies sense fil per connectar dispositius. Els WMN s'utilitzen sovint en espais públics, com ara parcs i cafeteries, on seria difícil desplegar una xarxa de malla per cable.
Ús d'equilibradors de càrrega
Els equilibradors de càrrega són dispositius que distribueixen el trànsit a través d'una xarxa. Els equilibradors de càrrega milloren el rendiment distribuint el trànsit de manera uniforme entre els dispositius d'una xarxa.
Quan utilitzar els equilibradors de càrrega
Els equilibradors de càrrega s'utilitzen sovint en xarxes on hi ha molt trànsit. Per exemple, els equilibradors de càrrega s'utilitzen sovint en centres de dades i granges web.
Com funcionen els equilibradors de càrrega
Els equilibradors de càrrega distribueixen el trànsit a través d'una xarxa mitjançant una varietat d'algorismes. L'algorisme més comú és l'algoritme round-robin.
El algorisme round-robin és un algorisme d'equilibri de càrrega que distribueix el trànsit de manera uniforme entre els dispositius d'una xarxa. L'algoritme round-robin funciona enviant cada nova sol·licitud al dispositiu següent d'una llista.
L'algoritme round-robin és un algorisme senzill que és fàcil d'implementar. Tanmateix, l'algoritme round-robin no té en compte la capacitat dels dispositius de la xarxa. Com a resultat, l'algoritme round-robin de vegades pot provocar que els dispositius es sobrecarreguin.
Per exemple, si hi ha tres dispositius en una xarxa, l'algoritme round-robin enviarà la primera sol·licitud al primer dispositiu, la segona sol·licitud al segon dispositiu i la tercera sol·licitud al tercer dispositiu. La quarta sol·licitud s'enviarà al primer dispositiu, i així successivament.
Per evitar aquest problema, alguns equilibradors de càrrega utilitzen algorismes més sofisticats, com l'algoritme de menys connexions.
El algorisme de menys connexions és un algorisme d'equilibri de càrrega que envia cada nova sol·licitud al dispositiu amb menys connexions actives. L'algoritme de menys connexions funciona fent un seguiment del nombre de connexions actives per a cada dispositiu de la xarxa.
L'algoritme de menys connexions és més sofisticat que l'algoritme round-robin i pot distribuir el trànsit de manera més eficaç a través d'una xarxa. Tanmateix, l'algoritme de menys connexions és més difícil d'implementar que l'algoritme round-robin.
Per exemple, si hi ha tres dispositius a una xarxa i el primer dispositiu té dues connexions actives, el segon dispositiu té quatre connexions actives i el tercer dispositiu té una connexió activa, l'algoritme de menys connexions enviarà la quarta sol·licitud al tercer dispositiu.
Els equilibradors de càrrega també poden utilitzar una combinació d'algoritmes per distribuir el trànsit a través d'una xarxa. Per exemple, un equilibrador de càrrega pot utilitzar l'algoritme round-robin per distribuir el trànsit de manera uniforme entre els dispositius d'una xarxa i, a continuació, utilitzar l'algoritme de menys connexions per enviar sol·licituds noves al dispositiu amb menys connexions actives.
Configuració dels equilibradors de càrrega
Els equilibradors de càrrega es configuren mitjançant una varietat de paràmetres. La configuració més important són els algorismes que s'utilitzen per distribuir el trànsit i els dispositius que s'inclouen al grup d'equilibri de càrrega.
Els equilibradors de càrrega es poden configurar manualment o automàticament. La configuració automàtica s'utilitza sovint en xarxes on hi ha molts dispositius, i la configuració manual s'utilitza sovint en xarxes més petites.
Quan es configura un equilibrador de càrrega, és important seleccionar els algorismes adequats i incloure tots els dispositius que s'utilitzaran al grup d'equilibri de càrrega.
Prova d'equilibradors de càrrega
Els equilibradors de càrrega es poden provar amb una varietat de instruments. L'eina més important és un generador de trànsit de xarxa.
A generador de trànsit de xarxa és una eina que genera trànsit en una xarxa. Els generadors de trànsit de xarxa s'utilitzen per provar el rendiment dels dispositius de xarxa, com ara els equilibradors de càrrega.
Els generadors de trànsit de xarxa es poden utilitzar per generar una varietat de tipus de trànsit, inclòs el trànsit HTTP, el trànsit TCP i el trànsit UDP.
Els equilibradors de càrrega també es poden provar mitjançant diverses eines de benchmarking. Les eines de benchmarking s'utilitzen per mesurar el rendiment dels dispositius en una xarxa.
Eines de benchmarking es pot utilitzar per mesurar el rendiment dels equilibradors de càrrega en diverses condicions, com ara diferents càrregues, diferents condicions de xarxa i diferents configuracions.
Els equilibradors de càrrega també es poden provar mitjançant diverses eines de supervisió. Les eines de monitorització s'utilitzen per fer un seguiment del rendiment dels dispositius en una xarxa.
Eines de control es pot utilitzar per fer un seguiment del rendiment dels equilibradors de càrrega en diverses condicions, com ara diferents càrregues, diferents condicions de xarxa i diferents configuracions.
En conclusió:
Els equilibradors de càrrega són una part important de moltes xarxes. Els equilibradors de càrrega s'utilitzen per distribuir el trànsit a través d'una xarxa i per millorar el rendiment de les aplicacions de xarxa.
Xarxes de lliurament de contingut (CDN)
Una xarxa de lliurament de contingut (CDN) és una xarxa de servidors que s'utilitzen per lliurar contingut als usuaris.
Els CDN s'utilitzen sovint per oferir contingut que es troba a diferents parts del món. Per exemple, es pot utilitzar un CDN per lliurar contingut des d'un servidor d'Europa a un usuari d'Àsia.
Els CDN també s'utilitzen sovint per oferir contingut que es troba a diferents parts del món. Per exemple, es pot utilitzar un CDN per lliurar contingut des d'un servidor d'Europa a un usuari d'Àsia.
Els CDN s'utilitzen sovint per millorar el rendiment de llocs web i aplicacions. Els CDN també es poden utilitzar per millorar la disponibilitat del contingut.
Configuració de CDN
Els CDN es configuren mitjançant una varietat de configuracions. La configuració més important són els servidors que s'utilitzen per lliurar contingut i el contingut que ofereix el CDN.
Els CDN es poden configurar manualment o automàticament. La configuració automàtica s'utilitza sovint en xarxes on hi ha molts dispositius, i la configuració manual s'utilitza sovint en xarxes més petites.
Quan es configura un CDN, és important seleccionar els servidors adequats i configurar el CDN per oferir el contingut que es requereix.
Prova de CDN
Els CDN es poden provar amb diverses eines. L'eina més important és un generador de trànsit de xarxa.
Un generador de trànsit de xarxa és una eina que genera trànsit a una xarxa. Els generadors de trànsit de xarxa s'utilitzen per provar el rendiment dels dispositius de xarxa, com ara els CDN.
Els generadors de trànsit de xarxa es poden utilitzar per generar una varietat de tipus de trànsit, inclòs el trànsit HTTP, el trànsit TCP i el trànsit UDP.
Els CDN també es poden provar mitjançant diverses eines de benchmarking. Les eines de benchmarking s'utilitzen per mesurar el rendiment dels dispositius en una xarxa.
Eines de benchmarking es pot utilitzar per mesurar el rendiment dels CDN en diverses condicions, com ara diferents càrregues, diferents condicions de xarxa i diferents configuracions.
Els CDN també es poden provar mitjançant diverses eines de supervisió. Les eines de monitorització s'utilitzen per fer un seguiment del rendiment dels dispositius en una xarxa.
Eines de control es pot utilitzar per fer un seguiment del rendiment dels CDN en diverses condicions, com ara diferents càrregues, diferents condicions de xarxa i diferents configuracions.
En conclusió:
Els CDN són una part important de moltes xarxes. Els CDN s'utilitzen per oferir contingut als usuaris i per millorar el rendiment dels llocs web i les aplicacions. Els CDN es poden configurar manualment o automàticament. Els CDN es poden provar mitjançant una varietat d'eines, com ara generadors de trànsit de xarxa i eines de benchmarking. Les eines de monitorització també es poden utilitzar per fer un seguiment del rendiment dels CDN.
Seguretat de xarxa
La seguretat de la xarxa és la pràctica de protegir una xarxa d'ordinadors d'accés no autoritzat. Els punts d'entrada a una xarxa inclouen:
– Accés físic a la xarxa: Això inclou l'accés al maquinari de xarxa, com ara encaminadors i commutadors.
– Accés lògic a la xarxa: Això inclou l'accés al programari de xarxa, com ara el sistema operatiu i les aplicacions.
Els processos de seguretat de la xarxa inclouen:
- Identificació: Aquest és el procés per identificar qui o què està intentant accedir a la xarxa.
- Autenticació: Aquest és el procés per verificar que la identitat de l'usuari o dispositiu és vàlida.
- Autorització: Aquest és el procés de concessió o denegació d'accés a la xarxa en funció de la identitat de l'usuari o dispositiu.
- Comptabilitat: Aquest és el procés de seguiment i registre de tota l'activitat de la xarxa.
Les tecnologies de seguretat de xarxa inclouen:
- Tallafocs: Un tallafoc és un dispositiu de maquinari o programari que filtra el trànsit entre dues xarxes.
- Sistemes de detecció d'intrusions: Un sistema de detecció d'intrusions és una aplicació de programari que supervisa l'activitat de la xarxa per detectar signes d'intrusió.
– Xarxes privades virtuals: Una xarxa privada virtual és un túnel segur entre dos o més dispositius.
Polítiques de seguretat de la xarxa són les normes i regulacions que regeixen com s'ha d'utilitzar i accedir a una xarxa. Les polítiques normalment cobreixen temes com ara l'ús acceptable, contrasenya gestió i seguretat de les dades. Les polítiques de seguretat són importants perquè ajuden a garantir que la xarxa s'utilitza d'una manera segura i responsable.
Quan es dissenya una política de seguretat de xarxa, és important tenir en compte el següent:
- El tipus de xarxa: La política de seguretat ha de ser adequada per al tipus de xarxa que s'utilitza. Per exemple, una política per a una intranet corporativa serà diferent d'una política per a un lloc web públic.
- La mida de la xarxa: La política de seguretat ha de ser adequada a la mida de la xarxa. Per exemple, una política per a una xarxa d'oficines petites serà diferent d'una política per a una xarxa d'empresa gran.
– Els usuaris de la xarxa: La política de seguretat ha de tenir en compte les necessitats dels usuaris de la xarxa. Per exemple, una política per a una xarxa utilitzada pels empleats serà diferent d'una política per a una xarxa utilitzada pels clients.
– Els recursos de la xarxa: La política de seguretat ha de tenir en compte els tipus de recursos disponibles a la xarxa. Per exemple, una política per a una xarxa amb dades sensibles serà diferent d'una política per a una xarxa amb dades públiques.
La seguretat de la xarxa és una consideració important per a qualsevol organització que utilitzi ordinadors per emmagatzemar o compartir dades. Mitjançant la implementació de polítiques i tecnologies de seguretat, les organitzacions poden ajudar a protegir les seves xarxes d'accessos i intrusions no autoritzats.
https://www.youtube.com/shorts/mNYJC_qOrDw
Polítiques d'ús acceptable
Una política d'ús acceptable és un conjunt de regles que defineixen com es pot utilitzar una xarxa d'ordinadors. Una política d'ús acceptable normalment cobreix temes com ara l'ús acceptable de la xarxa, la gestió de contrasenyes i la seguretat de les dades. Les polítiques d'ús acceptable són importants perquè ajuden a garantir que la xarxa s'utilitza d'una manera segura i responsable.
Gestió de contrasenyes
La gestió de contrasenyes és el procés de creació, emmagatzematge i protecció de contrasenyes. Les contrasenyes s'utilitzen per accedir a xarxes d'ordinadors, aplicacions i dades. Les polítiques de gestió de contrasenyes solen incloure temes com ara la força de la contrasenya, la caducitat de la contrasenya i la recuperació de la contrasenya.
Seguretat de Dades
La seguretat de les dades és la pràctica de protegir les dades de l'accés no autoritzat. Les tecnologies de seguretat de dades inclouen xifratge, control d'accés i prevenció de fuites de dades. Les polítiques de seguretat de dades solen incloure temes com ara la classificació i el tractament de dades.
Llista de verificació de seguretat de la xarxa
- Definir l'abast de la xarxa.
- Identificar els actius de la xarxa.
- Classifica les dades de la xarxa.
- Seleccioneu les tecnologies de seguretat adequades.
- Implementar les tecnologies de seguretat.
- Prova les tecnologies de seguretat.
- desplegar les tecnologies de seguretat.
- Superviseu la xarxa per detectar signes d'intrusió.
- respondre als incidents d'intrusisme.
- actualitzar les polítiques i tecnologies de seguretat segons sigui necessari.
En seguretat de xarxa, l'actualització de programari i maquinari és una part important per mantenir-se al capdavant de la corba. Contínuament es descobreixen noves vulnerabilitats i es desenvolupen nous atacs. En mantenir el programari i el maquinari actualitzats, les xarxes es poden protegir millor contra aquestes amenaces.
La seguretat de la xarxa és un tema complex i no hi ha una solució única que protegeixi una xarxa de totes les amenaces. La millor defensa contra les amenaces de seguretat de la xarxa és un enfocament en capes que utilitza múltiples tecnologies i polítiques.
Quins són els avantatges d'utilitzar una xarxa d'ordinadors?
Hi ha molts avantatges d'utilitzar una xarxa d'ordinadors, com ara:
- Augment de la productivitat: Els empleats poden compartir fitxers i impressores, cosa que facilita la feina.
- Costos reduïts: Les xarxes poden estalviar diners compartint recursos com impressores i escàners.
- Millora de la comunicació: Les xarxes faciliten l'enviament de missatges i la connexió amb altres persones.
- Augment de la seguretat: Les xarxes poden ajudar a protegir les dades controlant qui hi té accés.
- Fiabilitat millorada: Les xarxes poden proporcionar redundància, el que significa que si una part de la xarxa cau, les altres parts encara poden funcionar.
resum
Les xarxes de TI són un tema complex, però aquest article hauria d'haver-te donat una bona comprensió dels fonaments bàsics. En articles futurs, parlarem de temes més avançats, com ara la seguretat de la xarxa i la resolució de problemes de xarxa.
